Dénia Festival de Les Humanitats tanca la seua edició més participativa amb un homenatge al pensament crític

Dénia, 26.10.24. El Festival dels Humanitats de Dénia ha clausurat hui la seua tercera edició amb un gran èxit rotund de públic i de qualitat en els seus debats, consolidant-se com un referent del pensament crític al Mediterrani. La jornada final ha ofert una sèrie de ponències i diàlegs profunds sobre els límits que estructuren la nostra vida actual, aportant perspectives crítiques als grans desafiaments de la humanitat. Amb la participació de destacades figures de la ciència, la filosofia, la sociologia, la teoria política i la literatura, aquesta última jornada ha convidat als nombrosos assistents a qüestionar les estructures que modelen les nostres relacions, la nostra llibertat i la nostra visió del món.

El dia ha començat amb una sessió en la qual el catedràtic de Sociologia Antonio Ariño i el filòsof i astrofísic Juan Arnau han reflexionat sobre com els límits estructuren les nostres dinàmiques socials i personals. Per a Arnau, la ciència moderna, a vegades percebuda com a inqüestionable, actua gairebé com un mite contemporani. Això, segons ell, ens porta a veure les dades com a veritats absolutes quan, en realitat, “la dada és el fill de la imaginació humana”. “Israel està guanyant la guerra perquè té millor ciència que Palestina o l'Iran”, ha exemplificat Arnau, assenyalant com el domini científic pot inclinar dràsticament les relacions de poder a nivell global. Per part seua, Ariño ha introduït en el debat els conceptes de lliure albir i llibertats individuals, i ha aprofundit en la relació entre l'individu i la societat, ressaltant com aquestes estructures determinen les nostres percepcions i accions, afirmant que l'individualisme és un mite de les ciències socials.

La politòloga Máriam Martínez-Bascuñán i el professor de Ciència Política Luis Ramiro han centrat la segona sessió en els efectes del descontentament ciutadà i l'auge de moviments populistes sobre les democràcies occidentals. Martínez-*Bascuñán ha assenyalat que aquesta crisi democràtica s'ha manifestat en discursos antiimmigració i en l'ascens de líders autocràtics, destacant com "les fronteres obertes ara són sinònim de pànic i pèrdua d'identitat", un sentiment d'autopercepció europea que, segons ella, ha canviat especialment després de la guerra a Ucraïna. En aquesta mateixa línia de pensament crític, Ramiro ha remarcat que la polarització actual no sols ha distanciat als partits, sinó també a la ciutadania, generant una “polarització asimètrica” que afebleix el sistema democràtic. Ramiro ha advertit sobre el paper dels “empresaris polítics” que han explotat els temors socials, afirmant que “el problema no és tant la polarització com els polaritzadors”. Finalment, Martínez-Bascuñán ha instat a repensar una democràcia inclusiva i multicultural, on preservar els drets individuals no impliqui cancel·lar els aliens.

La sessió de clausura del festival ha tingut com a protagonista a l'escriptora i periodista Nadia Muraveva, qui ha pronunciat un emotiu discurs sobre la literatura com un refugi i un símbol de resistència en temps de crisi. Amb una experiència directa de la censura i la persecució a Rússia, Muraveva ha descrit l'escriptura com una gran eina per a imaginar un futur millor. Referint-se a la seva obra La Casa Gran, ha meditat sobre el poder de la paraula per a desafiar les repressions i fer visibles les veritats que els sistemes autoritaris intenten ocultar. “Els poetes hem de representar la veu dels qui no poden alçar-la ni exercir la seva llibertat”, ha declarat *Muraveva, i ha afegit que “els escriptors que rebutgem la guerra ens enfrontem a enormes desafiaments, perquè els partidaris de Putin viuen en l'absència de límits morals”.

Durant l'acte de clausura institucional del festival, l'alcalde de Dénia i president de la Fundació Creativa Dénia, Vicent Grimalt, ha emfatitzat l'impacte de l'esdeveniment en un moment de desafiaments socials i polítics. Ha recordat que, en obrir el festival, va parlar de solidaritat i lleialtat, del millor dels éssers humans, i el tanca demanant disculpes a la ciutadania per les decepcions que pot causar la classe política, en referència a la turbulenta actualitat política a Espanya durant els últims dies. Aquest festival, segons Grimalt, és un recordatori que hi ha moltes persones interessades a millorar les coses. “No ens aferrem al desencantament. Trencarem els límits, perquè podem fer-ho molt millor”, ha demanat l'alcalde de Dénia, encoratjant a tots a fer fallida barreres i treballar per un futur més esperançador.

En el seu missatge de tancament, el director acadèmic del festival, Josep Ramoneda, ha elogiat la implicació de Dénia en l'esdeveniment, assenyalant la sorprenent participació de públic en aquesta tercera edició, i especialment la de molts joves d'instituts i escoles locals. “Aquesta gran resposta és una afirmació que el festival ha de continuar”, ha declarat Ramoneda, destacant també la creixent col·laboració amb l'Acadèmia Valenciana com un pilar fonamental per al futur d'aquesta important trobada multidisciplinària, que un any més ha constatat que la reflexió i el diàleg són essencials per a construir un demà més humà i conscient.

Dénia Festival dels Humanitats

Dénia Festival dels Humanitats és una iniciativa promoguda per l'Ajuntament de Dénia i Baleària. Organitzada per la Fundació Creativa Dénia, compta amb la direcció acadèmica de Josep Ramoneda i Jordi Alberich (La Maleta de Portbou), amb la col·laboració institucional del Ministeri de Cultura i la Generalitat Valenciana i l'impuls de Fundació "la Caixa”.

www.deniafestivaldeleshumanitats.org